ASIANITIS

BSO - 3 cançons

2008-11-07T15:12:00.009+01:00

Em sento anyorada d´aquests 37 dies. No puc evitar pensar-hi i sentir-me una mica trista. No puc evitar enviar algun missatge de bona nit als 3 gats abans d´anar a dormir. Ni intentar quedar de totes-totes amb algun d´ells. Trobo a faltar TANTES coses que sé que això portarà dies. Intento posar-me les flip-flop i posar la calefacció al màxim, però, desenganyem-nos, res és el mateix.
He evitat al màxim, obrir l´MP4 i escoltar qualsevol d´aquestes cançons. I és que formaran part per sempre més de la bso del meu viatge amb vosaltres.

Tracy Chapman "The promise".-
La primera vegada que sóc conscient d´escoltar-la és aquell dia mentre feiem la migdiada damunt l´herba d´aquell temple d´Angkor. Recordo que mentre intentava treure la lletra, uns nens em somreien i m´hi vaig acostar perquè tenien vergonya. M´explicaven que estaven visquent en un orferinat. El seu somriure dolç i les ganes d´apendre de nosaltres.

Jason Mraz "I´m yours".-
La Mir me la va presentar. I si, és un resum perfecte de qualsevol viatge per Àsia. La sensació de llibertat en qualsevol moment. És mar, muntanya, avions, bus, colors, olors, sensacions, idees, ànims, ... Una gorra, pantalons curts, samarreta de tires, unes ulleres de sol i unes flip-flop. Tot l´equipatge que realment necessites és sobre i dins un mateix. No cal res més. Només ganes de viure, ganes a experiències noves, ganes de gent, d´abraçar i compartir. Vols apendre, donar i rebre dels altres i de la vida.
Em recorda aquelles nits al tren i al bus. Quan tothom dorm amb silenci i no tens res més a la vista que el paisatge, de tant en tant il.luminat, per les mateixes llums del carrer. I l´altre record serà sempre l´última setmana del viatge. El "repeat" sense parar. El somriure de l´Ayi, el comentari de l´Erik i la cara d´en Francesc només de pujar el cotxe i mirar la radio.

Coldplay "viva la vida".-
No calen paraules. Només sentir-la. Tres paraules que signifiquen tant.

TORNADA AL CAMP BASE

2008-11-02T17:59:00.009+01:00

Ja només falten unes hores. Fa més de cinc setmanes que sóc fora i se´m fa difícil acomiadar-me. Potser per això, mai he sigut partidària de l´adéu sinò un arreveure o un fins aviat. Tot i així, en aquest cas, cap de les dos se m´hi ajusta del tot.

Francesc, saps prou bé què és per mi aquest país. Me n´he enamorat des del mateix moment que em vau recollir a l´aeroport. Només fa una setmana que estic aquí, encara no he marxat i ja t´he dit mil vegades que hi tornaria. T´agraeixo que m´hagis obert les portes de casa teva, dels teus amics, de la ciutat. M´emporto molts bons moments: la xerrada de la primera nit, les hores amb cotxe amb "I´m yours" d´en Jason Mraz, el passe de moda a casa teva, la passejada amb bici, els misteris dels palets per menjar, els bons menjars (sobretot sense arròs), el cafè amb llet del matí mentre parlàvem-internet-cub de rubik, les sortides a la nit, la muralla, les vistes nocturnes, els hotels, mercats, les teves abracades, la teva jaqueta, les "indirectes" amb somriure tot seguit, la primera tarda als hutongs, les fotos dels altres anys, el diamond game i les partides d´escacs, ...

Petons a l´Andy, a l´Amy, en Pablo, l´Esteban, en Matías, en Martin i la Lisa, l´Erik i SOBRETOT a l´Ayi per haver-me tractat com una més de la colla durant aquests dies.

Francesc, merci de debò per tot això i per molt més.

Tanco la motxilla i miro enrera. M´adono del que aquest viatge ha significat per mi. Un munt de vivències noves, nous amics i retrobament amb d´altres (la Mir i en Francesc). Les expectatives inicials s´han complert amb escreix. Vinc carregada d´energia, de llistes per fer, propòsits nous, idees i il.lusió per comencar-les. Em sento relaxada i felic. Sé que, amb els que he compartit les darreres setmanes us ho he repetit un piló de vegades. GRÀCIES per regalar-me aquest viatge, per haver-lo compartit.

Aquest és l´últim post d´aquest blog. El vam comencar perquè estàvem malalts d´asianitis. Torno perquè no hi ha cura. No l´he trobada enlloc. He preguntat per la medicina tradicional i per la teòrica. Hem provat els massatges i l´unguent del tigre. Sento tots els símptomes com s´accentuen i m´adono que potser, el millor (de fet, n´estic segura) és comprar un altre bitllet de tornada cap a aquestes terres.

DE COPES PER BEIJING

2008-11-01T20:49:00.004+01:00

De records que me´n porto de Beijing n´hi ha moltíssims. Pocs d´ells són els típics de qualsevol turista. Diguem que aquests dies me´ls he passat en mercats diversos, d´hotel en hotel, he recorregut un munt de bars per pendre copes, pubs i discos. Aquests xinos estan fent un treball arquitectònic excel.lent i la decoració no queda gens curta. Calia comprovar-ho en primera persona.
Com que ens esperaven dos dies de molta moguda nocturna, ens havíem de disfressar per la ocasió. Després d´un mes de posar-me la primera samarreta que trobava al capdemunt de la motxilla, uns pantalons curts i unes flip-flop, ja no recordava què era posar-me un texans amb unes botes. Així que buscant entre les meves pertinences m´adono que no tenia res per la ocasió i calia anar de shopping. Amb en Francesc d´assessor d´imatge, em compro botes, sabates, cinturó, jaqueta, texans, jersei, bolso i altres regals. I comencem amb la sessió de pretty woman i handsome man.

Ahir a la tarda, cancats de tantes compres vam decidir fer una bona migdiada (ja m´estic entrenant per quan torni altre cop). Ens llevem, arreglem (quina il.lusió que em feia anar d´estreno!!) i cap al bar d´un argentí que vaig conèixer el dilluns per pendre una copa de vi i veure a ballar tango. Ens quedem amb ganes de festa i cap a ballar al pòdium.

Avui ens havíem de llevar aviat perquè teníem un brunch per celebrar l´aniversari d´un bon amic d´en Francesc. Ho hem celebrat tipus globalització, i és que hi havia gent de tot arreu. Una festa molt bonica, on ens hem especialitzat amb els vins i la xocolata.

Amy, AM i Francesc

Lisa i Martin (amfitrió de la festa)

Mathias, Wendy, Amy, Martin, AM, Lisa i Andy

Mathias, Francesc, Amy, Wendy, Martin, Lisa, AM i Andy

Portàvem estona sense menjar i altre cop! Aquesta vegada amb l´Erik i l´Andy

I de festa altre cop. I és que, segons em diuen, es fan uns farts de treballar tots plegats. Però la festa la coneixen i de debò.

GRAN MURALLA

2008-10-30T18:52:00.012+01:00

Aquests dies són un non-stop de fer de tot. La veritat és que no parem, però alhora, ho disfrutem moltíssim.
Prodríem dir que en Francesc m´està ensenyant els millors racons i raconets de la ciutat. Tinc un guia (personal guide) fantàstic que em mostra els millors hotels, restaurants, bars nocturns de la ciutat pekinesa. Em sembla que aviat no quedarà decoració que se´m registeixi després de veure tantes meravelles. I és que aquests xinesos no només tenen la muralla, sinò una oferta gastronòmic, mercats i d´oci que no se l´acaben.

Però bé. Ja sé que alguns espereu que us mostri una mica la ruta típica i tòpica de qualsevol turista per Beijing. Doncs res de tot això. Potser per tots els anys que fa que viu aquí sap molt bé què s´ha de veure i des d´on.

Per fi, i després d´unes quantes roques de pujada, vam arribar a la Gran Muralla. Tot el camí era una mena de preparació pel que hauríem de veure més endavant. Era com si la mateixa muralla s´anés insinuant davant teu per acabar mostrant-se completament. Som uns afortunats i aconseguim estar en un punt on no hi ha ningú més que nosaltres tres. Fora dels circuits turístics convencionals.

Puc dir que he tornat a complir amb l´exercici físic diari. Classe d´esteps sobre pedres i escalons. Cal recuperar forces i anem a sopar amb l´Erik.

Jermaneta, aquesta foto és per tu. És que avui, pel camí, he trobat la nostra famosa planta de l´olor i no m´he resistit de fotografiar-la per tu. Quan vulguis hi tornem, ok?

ELS TRES GATS JA ESTEM A CASETA!

2008-10-30T17:08:00.001+01:00

BEIJING

2008-10-28T18:26:00.005+01:00

Cinc. Una paraula tant curta i tant de temps d´espera. Les coses van com van i no cal donar-li mes voltes. Hi ha qui diu que el més important és el mateix camí i no la meta, però en alguns casos hi divergeixo una miqueta.
Sigui com sigui, finalment, puc dir-me a mi mateixa que ja hi sóc. Era diumenge a les 15h quan els meus peus trepitjaven Beijing per primera vegada. Estic contenta perquè en Francesc ja no em podrà dir més que fins que no em vegi amb els seus propis ulls aquí, no es creurà les meves paraules. I és que tenia raó. Mare meva, com ha costat!!!
M´esperen i només de veure´ls se´m canvia la cara. Són en Francesc i l´Aiji. Els abraco i els faig un petó molt i molt sincer. Estic realment contenta de poder estar amb ells, parlar (encara que no m´entenguin). M´adono que hi ha idiomes que no s´aprenen i que un somriure, un petó i una abracada són paraules ben universals. Pugem al cotxe nou i no parem de parlar, parlar i parlar encara més.
Em sento captivada per la ciutat. Realment un treball de xinos. Ordre, silenci, carrers molt nets, gent molt civilitzada en la conducció, respecte cap i per la família, ordinadors als cafès, una arquitectura impressionant, memòria dels futons, portes precioses, llum molt càlida arreu, clima sec i fred (que consti que estava morena). Només fa un dia que sóc aquí i ja m´he enamorat de Beijing. Em sembla que si mai sóc una exilida, potser després de Sicília ja sabreu on me trobareu.

ENS FALTA UN GAT

2008-10-27T14:00:00.002+01:00

De la mateixa manera que en una fotografia no es pot mostrar tota la intensitat d'un paisatge, ja que li faltara lluminositat i l'aroma de l'aire,

amb paraules no es pot plasmar les sensacions i emocions d'aquest fantàstic viatge, ja que li faltaran els somriures, mirades, rialles...

I contestant a la teva pregunta dels últims dies:

Clar que et trobem a faltar!!!

has estat una increible companya de viatge,

el teu somriure constant i sincer ha estat quelcom que ens ha ajudat a superar els petits incidents i ens ha carregat d'energia en els innumerables bons moments.

albert, elena i cristina

BALANÇ DE SITUACIÓ

2008-10-26T14:39:00.003+01:00

La segona etapa d´aquest viatge ha arribat al seu final. La dels meus 3 gats. No m´ha importat tant què he vist i què he deixat de veure sino el fet de compartir amb ells un dels meus millors viatges.
Arriba el final i toca fer recompte de pèrdues i guanys. M´emporto a l´esquena una motxilla carregada d´experiències i molts (MOLTS) bons moments. Recordo amb molt de carinyo moments en els que hem rigut moltíssim i on he notat la sensació de compenetració amb els altres.
Hem compartit habitació, bany, desordre, pèrdues d´objectes, somnis i, en algun moment, fins i tot confidències. Hem fet una excursió tipus inserso pel Mekong amb el tip de riure d´en Casper quan li feiem la ona. A la frontera de Thailand-Cambodja: la parada dels visats i els cucs que hi vam menjar. Els crits que em va fer aquell home pel fet de ser noia i dir-li que no li volia donar els papers i creure´l en tot el que em deia. La cara que vam posar només de trepitjar el primer dels temples d´Angkor. La migdiada estirats damunt l´herba contemplant el temple i les arrels de lárbre que h queia per sobre. La conversa amb el senyor que ens demanava ajuda per enviar el mail als EUA dient quin era l´estat actual del monestir que estaven construint. El fuet que ens vam menjar al bus. El ball improvitzat que vam tenir al bar de la cantonada de Ho Chi Minh. Tots els cubates que hem pres amb crispetes, cacauets i lacasitos. La partida de parxis amb en Bang a Hoian. Passar tot el dia sota la pluja amb láigua fins quasi els genolls. Els mails que esperàvem i que ens donaven notícies dels de casa. El blog. Pedalar la bici portant a una altra persona al darrera (feia anys que n hi havia tornat i em va fer il.lusió). Depilar-nos i fer-nos la primera manicura/pedicura de la nostra vida just al mig dún mercat ben ronyós de Hoian. Menjar bols d´arròs i bananes i ous per esmorzar. Hores i més hores de passejades, tuk-tuk, bus, avió, cotxe i trens amb aires acondicionats o massa alts o inexistents. Conèixer un taxista amb un llibre de frases pujades de to bilingüe (tócame aki, tu eres mi tigre, es mi primera vez). En Son que ens va dibuixar a Hue i que ens va convidar a la seva exposicio de quadres a Hanoi. L´avi del restaurant de Hue que ens va convidar al primer milk coffee iced i després a te, presentant-nos a la seva dona i després al net. El cubata que ens vam pendre al bus nocturn amb els vietnamites a canvi de lacasitos i cacauets. El nostre cafè amb llet diari que ens prenem com un dels millors luxes. El grup que vam tenir durant el trekking de Sapa (les belgues i els thais). Els menjars que ens van preparar la família d´indígenes, especialment les patates fregides amb all. El happy-water al que no podíem negar-nos de beure en cada oferiment la mateixa nit. Lávi de 85 anys que vam conèixer de bon matí mirant el partit de bàdminton i la seva conversa a Hoian. Les quatre preguntes claus de Sapa (com et dius? d´on ets? quants anys tens? estas casat/da?). Les tortures d´haver de dir que no a tot el que ens volien vendre. El "it´s hot, hot, hot!!!" de l´Elena enmig d´aquell bus on ens rostíem. Els paisatges durant els trajectes. El món dels esperits, morts, budes, làpides, capses d´esqueles. "Som uns sense papers" durant 5 dies (do you know your visa has already expired? NOOOOOOOOOOOOOOOOOO! Vols dir?). Les 1500 i no sé quantes illestes de Halong Bay. Els intercanvis de parelles que hem imaginat i el nostre "particular marujeo". Les estones que hem passat amb en Gidi i la promesa de que el visitarem a Israel. Els moments de silenci (pocs però que també hi han sigut). Els petons que una demanava. Les guerres de coixins només de començar i acabar el dia amb la Crispeta. Els "auto-regals" amb l´Albert. Els regatejos. Els mercats tant ben organitzats que hem vist. La pomada del tigre i el líquid esnifador que m´he oblidat de comprar. La migdiada que vam fer al teatre de les titelles. Les donacions d´última hora de l´Elena. Els intents de canvis de la gorra de l´Albert. El FMI, l´euribor i les classes d´economia amb la Cristina (funciona!!!). Les ungles llargues de la mà dreta i les ungles pintades tant detalladament. La cançó del despertador.

GATS: que heu sigut fantàstics. Inigualables. Un plaer haver compartit amb vosaltres tots aquests moments i haver-los fet encara més màgics. Que ha sigut atravessar aquella línia i ja trobar-vos a faltar. Un petó ben i ben gran a tots 3.

SAPA

2008-10-24T12:11:00.007+02:00

RECORDANT ELS PRIMERS DIES...

2008-10-16T10:12:00.002+02:00

Avui ens ha tornat a ploure, per tant ens hem posat melancolics i hem decidit penjar fotos dels primers dies...
i aqui la teniu, la nostra Kimeta preferida, que ens va acompanyar un trajecte amb barca

i com cada dia, maletes fetes i cap a la proxima aventura.

SESSIO DE BEAUTY

2008-10-16T09:34:00.004+02:00

Encara que ho pugui semblar, nosaltres encara no hem perdut el nostre glamour i ens vam decidir a provar la depilacio vietnamita. Nenes que ens seguiu via blog: "AIXO ES LA REVOLUCIO A LES TRENES DE LES CAMES!!! S'han acabat les cremes, ceres, laser". No hi ha res com un fil lligat pels dos caps i una mica de practica al utilitzar-lo. Portem a l'Albert perque us n'ensenyi. Aixo si, abans parlarem de preus! i no s'hi val a negociar-los a la baixa.
Ens depilem les cames perque no ens atrevim ni amb ingles, aixelles ni amb la cara. Continuem fent-nos una manicura i pedicura i tot pel modic preu de 8 euros!!!
I es que com diu l'anunci aquell que tant ens agrada "l'oreal porque yo lo valgo".

El lloc no te desperdici. Just al bell mig del mercat. NOMES FALTARIA! n

o us haureu pas imaginat que aniriem a un centre de bellesa com Deu mana amb camilles esterilitzades, esteticients amb bates blanques i diplomes penjats a totes les parets, no?

No ens hem atrevit a posar les fotos "del antes" perque ja ens fem una mica la idea del que pensarieu.

L'Albert en plena feina. Es que en teniem un pilo. I li ha donat temps a apendre'n i tot.

Schiffers, schiffers!!!

Una geisha com cal ha d'anar sempre immaculada.

VOLTANT PER HUE

2008-10-16T05:06:00.002+02:00

Aquesta es la famosa ciutadella de HUe, que compodeu veure estaba en un estat lamentable... pero tambe tenia el seu encant.
el nostre dinar, la tipica sopa de Pho, que seria aigua bruta amb fideus i quatre herbetes, pero amb un gust delicios!!

aixo si que es treball de grup, no creieu?!
i finalment l-Anna Maria, amb el seu nou amic que no enteniem gaire el que ens deia, pero afortunadament el somriure i els gestos son universals.

VERANO AZUL

2008-10-14T13:05:00.002+02:00

Despres de dos dies de pluja intensa, el sol es va dignar a sortir i "brillar" per nosaltres. Aixi doncs, decidim anar a passar el mati a My Son i veure tot el que era un colectiu de temples, lingas (busqueu el seu significat) i altres monuments en ruines. La nostra biblia ens ho recomenava de totes totes i ho comparava en tot moment amb els temples de Bagan (Myanmar), Angkor (Cambodja) i Burudur (Java). No sabem per on agafar-ho pero, potser es q estem molt ben acostumats, no s'hi assemblava massa.

Retornem cap a Hoi An i ens lloguem unes bicis. Ja ens teniu cantant la "canco d'en Chanquete ha muerto" i xiulant. Pero de cop, sentim un PFFFFffffffffffffff...... Se'ns rebenta una roda i ja ens veieu pedalant dos en una bici, i un altre carregant la bici amb la roda explotada.

Evidentment, ens vam parar pq algu ens hi poses vent, pero la situacio no podia anar a pitjor i acaben de rebentar-la del tot.

Pel cami ens vam anar preguntant on CARAI ha anat a parar tota l'aigua de la pluja pq no la veiem enlloc. Sera q la terra se l'ha empassat? Doncs, si, si. La terra, el riu i el mar l'ha xuclada tota, tota.

Al vespre improvitzem una partida de parxis amb 4 fulls de paper, un dau fabricat amb la capseta del sabonet i les fitxes de colors dels lacasitos del mercat. Truquen a la porta de la nostra habitacio i en Bang s'afegeix a la partida. Cal explicar-li les instruccions en angles pero, el nano, deu ser per no perdre la partida, apren les normes a la primera i agafa una aficio desmesurada per matar-nos les fitxes i sumar 20 punts. Al final, i degut a la seva simpatia amb nosaltres i explicacions de com funciona el "feng shui" a Vietnam, decidim regalar-li tot el joc.

2 dies passats per aigua

2008-10-12T11:47:00.005+02:00

aigua fins mes amunt dels turmells. cel gris. paraigues. fanalets remullats. gotes d'aigua a la cara. bombolletes damunt de les basses amb pronostics que dema tornara a ploure. capalines de colors. pont desbordat. carrers inundats. soroll de campanetes. vietnamita traient aigua de la barca. insens. bicicletes indiferents a la pluja. aroma de capuccino i Carla Bruni de fons. safates de verdures embolicades de plastic. vidre entelat. barques pel carrer. una foto en sepia. tatuatges descolorits. nen taralejant. somriure sense dents d'una iaia. toldos degotant. les voltes d'un ventilador. saltets dins labassa. pell arrugada. retorna a la infancia.

DEL DELTA DEL MEKONG A VENECIA...

2008-10-09T15:14:00.001+02:00

费茨他CRISTINA，尼茨25

2008-10-08T15:29:00.002+02:00

tal i com podeu llegir en el titol, ahir vam celebrar l'aniversari de la Cristina, va ser ben i ben enstupendu!!!!

TRETZE HORES

2008-10-08T14:45:00.004+02:00

Tretze hores donen per molt dins un bus. I mes quan et trobes envoltat de tres gats mes i tot de cambodjans i vietnamites que tenen com a unic proposit travessar una frontera. I es que ahir vam travessar Camboja de nord a sud.
El cami va ser engrescador. Es va fer de tot. Llegir, escoltar musica, intentar entendre tota aquesta gent, riure moltissim, pendre notes sobre el pais i celebrar l'aniversari de la Cristina. Ahir en feia 25 i vam decidir fer un dinar ben especial: pa amb fuet. Per uns moments ja ens veieu a tots plegats ben callats i no ens importava tenir un record d'algun tros de fuet entre les dents.
Com que el motiu d’aquest blog es el de donar a coneixer aquestes terres (apart de fer-vos enveja del que veiem, ejem, ejem), aqui us passem una petita mostra del que hem observat Durant la nostra estada a Cambodja.

- la frase mes important que utilitzen per tot i mes "good for you, good for me"

- la carta dels restaurants es de les mes variades del mon. La podriem resumir amb "rice with noodles", "noodles with rice".

- els carrers estan PLENS i FARCITS del que nosaltres en diem "loques". Travestits plens de polvos blancs a les galtes. Nosaltres som la seva enveja per la bellesa del nostre cutis.

- no hi ha tren a Cambodja

- la moneda local es el riel. Pero no ens estranya que estigui tan devaluada perque el canvi te'l continuen donant en dolars

- els hi encanta la "hello kitty". Abunda en bolsos, pijames, vestits, pegatines als tuk-tuk, etc, etc

- la gent s'abriga per protegir-se del sol. No volen quedar morenos/es!!!

- la betzina es ven en ampolles de litres i no hem vist quasi cap betzinera

- damunt d'una moto hi poden anar fins a 5 persones i un ventilador alhora

- els cotxes mes venuts son Toyota i Lexus. Quan et compres un cotxe et pregunten per marca, model, color i a quin costat vols el volant!!!

- les plantacions mes abundants son d' arros i palmeres

- animals: les gallines son esquifides, les vaques primes i posen varis porcs engabiats al darrera de la moto

- la gent no ubica els paisos (ens han dit que casa nostra esta a America)

- les parelles no es mostren cap mena de carinyo en public

- assequen el peix a l' aire lliure i en qualsevol raco abans de vendre'l

- no hi ha semafors

- molts cotxes no porten matricula i els conductors de tuk-tuk la porten al darrera de l'armilla que utilitzen al conduir

- els nens van a l'escola amb uniforme i no nomes els de collegi "de pago" (EJEM, EJEM)

- els nens que anaven amb nosaltres dins el bus no van fer en cap moment cap mena de xivarri, plors, ni res de res

- el xampu es ven dossificat

ANGKOR, SEGONA PART!!!!

2008-10-06T11:21:00.001+02:00

nens i mes nens... ens sentim acosats!pero com a bons catalans no els hi comprem mai res!
juntament amb nostre conductor del Tuk tuk aprenem a ballar el ball tradicional Khmer: APSARA, i modestament creiem que hi tenim molt d'estil

durant les nostres vacances tenim temps per a fer steps, una mitja horeta amb unes roques de mig metre, ens sentim molt en forma i realitzats com a turistes.
i com a premi ens menjarem un plat d-arros, aixi per variar!
un cop dinats i com que el paisatge hi acompanyava, vam aprofitar per a fer una migdiada.

EL PERQUE DE TOT PLEGAT

2008-10-05T13:51:00.004+02:00

Avui ho hem acabat d'entendre tot. Ara sí que ja ho veiem tot més clar. Després d'unes quantes hores al sol mentre contemplem alguns dels grans temples d'Angkor (això sí, de la dinastia Khmer - es veu que debien ser algú important), després també de fer preguntes pel personal que corre per aquí hem arribat a unes conclusions.

No volem creure que només sigui la nostra habitació que tingui mancanca d'aigua a la dutxa, ni que tinguem una habitació on hi corren els "amichis" (dragonets), ni que els pollastres siguin escanyolits perque si, ni que la moneda local no servís per res. Hem vist que hi ha grans plantacions d'arros i que aquest es insuficient per arreglar la situacio d'un pais com aquest. Per aixo, hem trobat normal que a algú se li acudís posar-hi un punt amb atractiu turistic. CALIA IMPORTAR DOLARS!!! Solució al problema? Molt senzill. Un bon dia els de Port Aventura se'ls va acudir de venir fins aqui i vinga a posar-hi rocs i mes rocs desordenats. Aixo si, amb molts i molts de detalls. Ruines fantastiques, arbres que s'integren dins l'arquitectura, prats i mes prats, algun llac, i molts i molts nens voleiant pels entorns.

La veritat és que la situació del parc tematic es immillorable. Les vistes genials. Hem vist sortir el sol darrera els temples i com aquests es reflexaven a les aigues del seu davant. Avui quasi que enganxem també com es ponia el sol, pero llastima, hi ha hagut un petit problema tecnic.

Ens desplacem amunt i avall en unes motos tuning (proximament veureu les fotos). Anem completament desorientats en tema horaris. Pero be, no!!! MOLT I MOLT BÉ. Realment es un plaer pels cinc sentits poder estar aquí. La vista és fantastica, el gust culinari quasi perfecte si no fos per la repeticio constant de l'arros en la nostra alimentacio, l'ofacte be si no hi ha alguna baferada d'all, oida de sorolls diferents als nostres (mantres, ocells, nens parlant tots els idiomes mes un) i pell de gallina en tot moment a la nostra pell.

PD: perdoneu l'ortografia pero aki es fa realment dificil trobar els accents, la "c trencada", ...

CAMBOTJA, ANGKOR

2008-10-04T11:37:00.005+02:00

Ja estem a Cambotja, després d,agafar un tren desde Bangkok fins a la frontera cambotjana i passar unes tres hores més de cotxe, per fi avui hem vist els Temples d, Ankor!

Algunes fotos

MIL GRÀCIES AL BKK TEAM

2008-10-02T18:05:00.004+02:00

Gràcies. Per oferir-nos la teva casa. El teu SL. Els teus amics. Els teus consells durant tots aquests dies. Per ensenyar-me l'altre BKK. Merci per mostrar-te com ets (fantàstica, original, creativa, tant persona, amiga, entranyable, propera, divertida i seriosa quan cal). Per acollir-nos. Per escoltar-me. Per la BSO, per acompanyar-nos aquests dies, els logos, les converses des del llit, el qui hi ha? qui hi ha? EL LLOP, pels mojitos, el massatge, el sopar, les vistes a casa teva, la confiança que sempre em dones, les parades de l'ascensor, el teu somriure constant (serà que t'ho han encomenat aquests thais? - no ho crec pas), per dir-me que em quedés (no em temptis!),.................

Petons també a l'Alessandro (abuelo), la Ros (abuela), el Marco (Cammaratta).

Mir, recordes la nostra conversa about l'"estimar"? Germaneta, aquesta era la definició del que sento. Ja ho saps, compta amb mi forever and ever.

Un plaer haver vingut. Un plaer haver compartit aquests dies amb tu.

BANGKOK I ELS SEUS CONTRASTOS

2008-10-02T15:13:00.006+02:00

us presentem la nostra habitació, al caòtic carrer de Khao san road

i la xocolata del resturant italià d'en Marco, no tenim paraules, sols cal mirar-nos les cares de felicitat, no creieu?

carai, que guapos!! llastima que tapen el meravellos paisatge de darrera, jeje!

despres de moltes hores de vol...ja hi som!!! tenim Bangkok davant nostre i cada imatge de la ciutat ens sobta més i més! això comença a agafar forma...

Albert, Elena i Cristina

Dc, 01/10/08 - ELS QUATRE GATS A ÀSIA

2008-10-01T20:14:00.004+02:00

la meva germaneta (la Mir) i la Ros

quatre gats a Àsia (Cristina, Elena, Albert i Anna Ma)

BKK team + 4 gats (falta l'abuelo)

amb la Ros

germaneta i Marco (àlies "risotto man")

Ja som tots a BKK, el nostre punt de partida. Hem arribat en 3 etapes diferents i marxarem en dues. Però tots junts fem un bon equip.

Reflexions I: VIATJANT EN EL TEMPS

2008-10-01T13:50:00.004+02:00

Em llevo a les 06:00 am per sortir de casa a les 07:00am. El trajecte fins a l'aeroport és de 80min aprox. Em trobo amb els pares de la Mir. Fem un cafè i carrego tot el que li he de portar. Check-in. em despedeixo i embarco. Dos hores més i sóc a Munich per adonar-me que tinc un retard de quatre hores. al final són cinc. Pujo a l'avió i viatjo durant 10hores. Arribo a les 11:30am i canvi l'hora del meu rellotge. L'he d'avançar 5 hores. Mamma mia! A Vietnam canvio l'hora de nou. I a Xina.

El meu cap ja no sap quina hora és. Per tant, me dic a mi mateixa "CARPE DIEM" que això sí que és el mateix arreu. Viu al moment i disgruta'l. Això és el que compta. No importa l'hora que és ni la que serà. Importa l'ara i aquí. El temps corre a la mateixa velocitat aquí i allà.

anna ma (filosafant)

Dl, 29/09/08 - Em sento com una mal-educada.

2008-09-30T06:27:00.004+02:00

Poso la clau al pany i giro la giro. Entro a l'ascensor. Surto al carrer i m'adono IMMEDIATAMENT que és dilluns. Com se m'ha escapat? Com és possible que no hi hagi pensat abans mentre em vestia?

Em sento un xic "mal-educada" per no vestir de color groc en senyal de respecte al rei thai i al dia de la setmana que va néixer. Mal-educada per no seguir aquesta tradició i, sobretot, per no fer-ho després d'haver estat menjant i beguent a "cos de rei" fa cinc anys a la festa d'aniversari de la seva dona. Sí, sí. Avui encara em pregunto com carai hi vaig poder accedir. Això sí, en aquella ocasió vaig brindar per la reina, no fos cas!

A la tarda quelcom semblant me torna a passar. Ja van dos cops en el mateix dia. Just quan anava a pujar al BTS (sky-train), porto l´MP4 sonant a les orelles amb música especialment seleccionada per aquest viatge. Poso la targeta al marcador. Miro als vianants i, DE SOBTE, me'ls trobo a tots (TOTS!!!) parats, completament paralitzats. És com una imatge congelada en una pel.lícula on absolutament tothom excepte (EXCEPTE!!!) un mateix, en aquest cas JO!!!, estigués bellugant-me. M'adono que, tot i que el meu pas és més lent i relaxat que el que acostumo a fer habitualment, em sento moguent-me a unes velocitats infinítament més ràpida.

I és que és curiós que aquests thais es vesteixin de groc als dilluns i que parin en rotund per fer un minut de silenci cada dia cap a les 6h de la tarda.

Anna Ma

Diumenge, 28 de setembre de 2008 - BKK

2008-09-29T19:38:00.004+02:00

Això sí que és arribar i moldre. Arribo a l'aeroport i faig missatge a la meva amfitriona a BKK, la Mir (àlies "la germaneta" des que vam patir un accident a Myanmar ja fa dos anys). Pujo al taxi i em dirigeixo cap a la planta 45 de l´state tower. Busco el pis de la meva germaneta postissa i et trobo. Just allà! Al costat de la porta que té un temple a l´entrada. Truco el timbre i m´obre la porta. Em fa molta il.lusió veure la seva cara amb un somriure tant particular. Ens abracem i li faig dos petons. Parlem 5 min i DIRECTE a la dutxa que fem tard per anar a dinar. Em porta a l'hotel "Four Seasons" per dinar de luxe amb el "World Gourmet Festival". Em sento una sibarita de debò. Diferents menjars amb presentacions exquisides, preparats per les mans dels millors cuiners (evidentment, no penso penjar les fotos pq ja hi seríeu tots, eh?). Al cap d'uns moments arriba també l´Abuelo (de fet, el vaig conèixer al blog de la Mir i des d'un primer moment també el vam batejar). Una thai de la taula del costat vol seguir la festa i l'hem d'acompanyar, no? Doncs, després d'unes quantes copes de vi de no sé quin color, tipus ni orígen, ens bevem unes caipirinhes. SALUT!

Anna Ma

A L´ESTACIÓ

2008-09-29T14:44:00.002+02:00

27/09/08 Barcelona-Munich-Bangkok

2008-09-28T15:10:00.006+02:00

Avui començo el viatge que fa dies que ja imaginava. Em fa una il.lusió enorme ser ja a Bangkok. El meu primer trajecte és BCN-Munch-BKK i, per no fallar amb la meva tradició de tenir "aventures gratuites" en tots i cadascun dels meus viatges, inicio una nova experiència.

Desde que vaig comprar el bitllet (only onw-way), tenia el pressentiment que aquí, a l'aeroport de Munich, començaroa el primer petit incident. I només faltaria! No podia fallar. Al final em faran creure que sí, que sóc una mica bruixa.

Baixo del primer avió i em sorprenc del retard. Quatre hores com a mínim. M'ho agafo amb calma i filosofia. Canvio de terminal i busco on fer el següent check-in. Em diuen que no puc embarcar. COM? PERQUÈ? M'expliquen que l'entrada a BKK requereix un bitllet de sortida de Thailand amb data incorporada. I això que aquest cop, jo NOMÉS tinc el d'entrada i res més. Resulta que ha canviat la normativa i que jo no me n´havia enterat! El país demana data d'entrada i sortida i saber per on ho faig i amb quina companyia. Els intento explicar que no, que jo vaig per independent, que no sé quan sortiré de Tailàndia, que no sé per on ho faré ni si serà en tren, avió, en taxi tuk-tuk o el que sigui. Després de passar-me d'un costat a l'altre (em començo a alegrar del fet que el meu avió vagi amb tant de retard), compro un altre bitllet BKK-Munich pel dia 10 d'octubre. Ja se m'han girat deures! Així que arribi a BKK hauré de fer un mail demanant (per no dir suplicar, pq el preu és caríiiiiissim) la cancel.lació i la devolució dels diners i així continuar fent tot el viatge com decidim quan arribin els altres.

Em pregunto com pot ser possible que tot això encara passi avui dia. Que un país com aquest permeti tot aquest protocol quan viu del i gràcies al turisme. Aquesta setmana, em deien que Espanya és un país solidari i resultarà que tenen raó. Acollim a getn d'arreu amb papers i sense, amb i sense residència i/o feina, els assegurem uns serveis mèdics i, a sobre, subvencionem el carnet de conduir.

Anna Ma

NERVIS D'ÚLTIMA HORA

2008-09-26T18:11:00.001+02:00

Falten hores. Demà serà l’inici d’experiències noves. El meu cor ja frisa per ser-hi i el cap no para de donar-hi voltes i més voltes. Ansio retrobar-me amb la Mir a Bangkok i parlar amb ella hores i més hores non-stop, amb en Francesc a Beijing perquè m’ensenyi raconets pekinosos, emocionar-me als temples d’Angkor, veure com s´aixeca el sol a la badia de Ha Long, contemplar les muntanyes de Sapa, pendre un te veient munts de bicicletes circulant sense cap mena d’ordre a Ho Chi Minh. Apendre de la gent i amb la gent.

Estic segura que m’emporto un bon equip de viatge. Els meus companys durant un mes: l’Elena, l’Albert i la Cristina. Ens trobarem a Thailandia i des d’allà anirem passant d’una ciutat a una altra en trens nocturns, bus, tuk-tuk, bicicleta i a peu.

L’equipatge és lleuger però, com cada vegada que marxo, no deixa de preocupar-me el fet de deixar-me algun document. He fet mil llistes i llistetes. I al final, la meva motxilla queda plena amb les flip-flop, les bambes, la roba, neceser, càmara, targetes, carregadors, documents, diners i targetes, visat, el llençol i la tovallola, l´mp4 carregat de música fins adalt, fotos carnet, el diari, tot de coses pels meus amfitrions a Àsia i el record de la Júlia (Maite: ja et porto dins el cap! I pots estar segura que aquest any et tindré ben present).

Així doncs, PREPARATS? – LLESTOS? - JA!!!!!!!!!!!!

Anna Ma

COMENÇA L'AVENTURA.....

2008-09-26T12:38:00.004+02:00

Soms quatre aventurers que el mes d’octubre visitarem tres territoris d’Àsia;

Dues, l’Anna Mª i l’Elena ja hi han estat diferents vegades per això hem titulat aquest blog amb asianitis, estem malaltes d’ Àsia, ens encanta… els altres dos la Cristina i l’Albert experimentaran l’asiantis d’ aquí no res.. i segur que n’explicaran meravelles com nosaltres en poc temps.

Aquest blog serà un petit resum del dia a dia dels quatre aventurers per aquests mons..

Dissabte 27 de setembre marxa la primera viatgera l’Anna Mª, dilluns 29 la Cristina i Elena i dimarts 30 l’Albert. Per tant el dia 1 començarà l’aventura de veritat.

Elena

ASIANITIS

2008-09-20T16:06:00.001+02:00

Malaltia fàcilment diagnosticable per la diversitat de símptomes que presenta, els quals acostumen a manifestar-se tots alhora.

Relacionable directament a quasi totes les persones que han mantingut algun contacte amb el continent causant (Àsia): haver trepitjat terres infectades, haver intimat amb els seus habitants, tastar la gastronomia asiàtica, estudiar-ne els idiomes, practicar qualsevol de les arts marcials i/o ioga, experimentar i endinsar-se en les seves religions, mirar documentals sobre els països en qüestió, etc.

No hi ha persona immune a l'asianitis. No depèn de l’edat, sexe, classe social, nacionalitat, preferències polítiques, educació ni de qualsevol altra mena de classificació possible.

Tots els infectats presenten dos tipus de símptomes: externs i interns (més difícils de posar-hi remei). Símptomes diagnosticables externament: estat d'eufòria durant el contacte directe amb el “virus Àsia” i una decadència anímica mentre no hi està, alta susceptibilitat emocional, transformació en la manera de vestir, pentinar, somriure i encarar la vida, sensació del “easy-going” i el “laissez-faire”. Símptomes interns: desubicació constant un cop ets allà i també quan es retorna, sentiment de no pertinença a enlloc (aquestes sensacions acostumen a tenir períodes perllongats).

Tot i la gran quantitat d'infectats encara no s’ha descobert cap cura concreta per extingir-la. Hi ha alguns tractaments per frenar l'Asianitis, però sota la meva experiència en medecina, Asianitis és la única malaltia realment recomanable a qualsevol subjecte.

Asianitis: la millor alternativa per la depresió, avorriment, estrès, experiència personal.
En cas d’algun dubte, demanar ajuda immediatament a un professional amb experiència.

Dra. Anna Ma Ferrer Torrent
Lda. en Malalties Tropicals

ASIANITIS

BSO - 3 cançons

TORNADA AL CAMP BASE

DE COPES PER BEIJING

GRAN MURALLA

ELS TRES GATS JA ESTEM A CASETA!

BEIJING

ENS FALTA UN GAT

BALANÇ DE SITUACIÓ

SAPA

RECORDANT ELS PRIMERS DIES...

SESSIO DE BEAUTY

VOLTANT PER HUE

VERANO AZUL

2 dies passats per aigua

DEL DELTA DEL MEKONG A VENECIA...

费茨他CRISTINA， 尼茨25

TRETZE HORES

ANGKOR, SEGONA PART!!!!

EL PERQUE DE TOT PLEGAT

CAMBOTJA, ANGKOR

MIL GRÀCIES AL BKK TEAM

BANGKOK I ELS SEUS CONTRASTOS

Dc, 01/10/08 - ELS QUATRE GATS A ÀSIA

Reflexions I: VIATJANT EN EL TEMPS

Dl, 29/09/08 - Em sento com una mal-educada.

Diumenge, 28 de setembre de 2008 - BKK

A L´ESTACIÓ

27/09/08 Barcelona-Munich-Bangkok

NERVIS D'ÚLTIMA HORA

COMENÇA L'AVENTURA.....

ASIANITIS

费茨他CRISTINA，尼茨25