Dl, 29/09/08 - Em sento com una mal-educada.

Poso la clau al pany i giro la giro. Entro a l'ascensor. Surto al carrer i m'adono IMMEDIATAMENT que és dilluns. Com se m'ha escapat? Com és possible que no hi hagi pensat abans mentre em vestia?

Em sento un xic "mal-educada" per no vestir de color groc en senyal de respecte al rei thai i al dia de la setmana que va néixer. Mal-educada per no seguir aquesta tradició i, sobretot, per no fer-ho després d'haver estat menjant i beguent a "cos de rei" fa cinc anys a la festa d'aniversari de la seva dona. Sí, sí. Avui encara em pregunto com carai hi vaig poder accedir. Això sí, en aquella ocasió vaig brindar per la reina, no fos cas!

A la tarda quelcom semblant me torna a passar. Ja van dos cops en el mateix dia. Just quan anava a pujar al BTS (sky-train), porto l´MP4 sonant a les orelles amb música especialment seleccionada per aquest viatge. Poso la targeta al marcador. Miro als vianants i, DE SOBTE, me'ls trobo a tots (TOTS!!!) parats, completament paralitzats. És com una imatge congelada en una pel.lícula on absolutament tothom excepte (EXCEPTE!!!) un mateix, en aquest cas JO!!!, estigués bellugant-me. M'adono que, tot i que el meu pas és més lent i relaxat que el que acostumo a fer habitualment, em sento moguent-me a unes velocitats infinítament més ràpida.

I és que és curiós que aquests thais es vesteixin de groc als dilluns i que parin en rotund per fer un minut de silenci cada dia cap a les 6h de la tarda.

Anna Ma

Diumenge, 28 de setembre de 2008 - BKK

Això sí que és arribar i moldre. Arribo a l'aeroport i faig missatge a la meva amfitriona a BKK, la Mir (àlies "la germaneta" des que vam patir un accident a Myanmar ja fa dos anys). Pujo al taxi i em dirigeixo cap a la planta 45 de l´state tower. Busco el pis de la meva germaneta postissa i et trobo. Just allà! Al costat de la porta que té un temple a l´entrada. Truco el timbre i m´obre la porta. Em fa molta il.lusió veure la seva cara amb un somriure tant particular. Ens abracem i li faig dos petons. Parlem 5 min i DIRECTE a la dutxa que fem tard per anar a dinar. Em porta a l'hotel "Four Seasons" per dinar de luxe amb el "World Gourmet Festival". Em sento una sibarita de debò. Diferents menjars amb presentacions exquisides, preparats per les mans dels millors cuiners (evidentment, no penso penjar les fotos pq ja hi seríeu tots, eh?). Al cap d'uns moments arriba també l´Abuelo (de fet, el vaig conèixer al blog de la Mir i des d'un primer moment també el vam batejar).  Una thai de la taula del costat vol seguir la festa i l'hem d'acompanyar, no? Doncs, després d'unes quantes copes de vi de no sé quin color, tipus ni orígen, ens bevem unes caipirinhes. SALUT!

Anna Ma

A L´ESTACIÓ

27/09/08 Barcelona-Munich-Bangkok

Avui començo el viatge que fa dies que ja imaginava. Em fa una il.lusió enorme ser ja a Bangkok. El meu primer trajecte és BCN-Munch-BKK i, per no fallar amb la meva tradició de tenir "aventures gratuites" en tots i cadascun dels meus viatges, inicio una nova experiència.

Desde que vaig comprar el bitllet (only onw-way), tenia el pressentiment que aquí, a l'aeroport de Munich, començaroa el primer petit incident. I només faltaria! No podia fallar. Al final em faran creure que sí, que sóc una mica bruixa.

Baixo del primer avió i em sorprenc del retard. Quatre hores com a mínim. M'ho agafo amb calma i filosofia. Canvio de terminal i busco on fer el següent check-in. Em diuen que no puc embarcar. COM? PERQUÈ? M'expliquen que l'entrada a BKK requereix un bitllet de sortida de Thailand amb data incorporada. I això que aquest cop, jo NOMÉS tinc el d'entrada i res més. Resulta que ha canviat la normativa i que jo no me n´havia enterat! El país demana data d'entrada i sortida i saber per on ho faig i amb quina companyia. Els intento explicar que no, que jo vaig per independent, que no sé quan sortiré de Tailàndia, que no sé per on ho faré ni si serà en tren, avió, en taxi tuk-tuk o el que sigui. Després de passar-me d'un costat a l'altre (em començo a alegrar del fet que el meu avió vagi amb tant de retard), compro un altre bitllet BKK-Munich pel dia 10 d'octubre. Ja se m'han girat deures! Així que arribi a BKK hauré de fer un mail demanant (per no dir suplicar, pq el preu és caríiiiiissim) la cancel.lació i la devolució dels diners i així continuar fent tot el viatge com decidim quan arribin els altres.

Em pregunto com pot ser possible que tot això encara passi avui dia. Que un país com aquest permeti tot aquest protocol quan viu del i gràcies al turisme. Aquesta setmana, em deien que Espanya és un país solidari i resultarà que tenen raó. Acollim a getn d'arreu amb papers i sense, amb i sense residència i/o feina, els assegurem uns serveis mèdics i, a sobre, subvencionem el carnet de conduir.

Anna Ma

NERVIS D'ÚLTIMA HORA

Falten hores. Demà serà l’inici d’experiències noves. El meu cor ja frisa per ser-hi i el cap no para de donar-hi voltes i més voltes. Ansio retrobar-me amb la Mir a Bangkok i parlar amb ella hores i més hores non-stop, amb en Francesc a Beijing perquè m’ensenyi raconets pekinosos, emocionar-me als temples d’Angkor, veure com s´aixeca el sol a la badia de Ha Long, contemplar les muntanyes de Sapa, pendre un te veient munts de bicicletes circulant sense cap mena d’ordre a Ho Chi Minh. Apendre de la gent i amb la gent.

Estic segura que m’emporto un bon equip de viatge. Els meus companys durant un mes: l’Elena, l’Albert i la Cristina. Ens trobarem a Thailandia i des d’allà anirem passant d’una ciutat a una altra en trens nocturns, bus, tuk-tuk, bicicleta i a peu.

L’equipatge és lleuger però, com cada vegada que marxo, no deixa de preocupar-me el fet de deixar-me algun document. He fet mil llistes i llistetes. I al final, la meva motxilla queda plena amb les flip-flop, les bambes, la roba, neceser, càmara, targetes, carregadors, documents, diners i targetes, visat, el llençol i la tovallola, l´mp4 carregat de música fins adalt, fotos carnet, el diari, tot de coses pels meus amfitrions a Àsia i el record de la Júlia (Maite: ja et porto dins el cap! I pots estar segura que aquest any et tindré ben present).

Així doncs, PREPARATS? – LLESTOS? - JA!!!!!!!!!!!!

Anna Ma

COMENÇA L'AVENTURA.....

Soms quatre aventurers que el mes d’octubre visitarem tres territoris d’Àsia;

Dues, l’Anna Mª i l’Elena ja hi han estat diferents vegades per això hem titulat aquest blog amb asianitis, estem malaltes d’ Àsia, ens encanta… els altres dos la Cristina i l’Albert experimentaran l’asiantis d’ aquí no res.. i segur que n’explicaran meravelles com nosaltres en poc temps.

Aquest blog serà un petit resum del dia a dia dels quatre aventurers per aquests mons..

Dissabte 27 de setembre marxa la primera viatgera l’Anna Mª, dilluns 29 la Cristina i Elena i dimarts 30 l’Albert. Per tant el dia 1 començarà l’aventura de veritat.

Elena

ASIANITIS

Malaltia fàcilment diagnosticable per la diversitat de símptomes que presenta, els quals acostumen a manifestar-se tots alhora.

Relacionable directament a quasi totes les persones que han mantingut algun contacte amb el continent causant (Àsia): haver trepitjat terres infectades, haver intimat amb els seus habitants, tastar la gastronomia asiàtica, estudiar-ne els idiomes, practicar qualsevol de les arts marcials i/o ioga, experimentar i endinsar-se en les seves religions, mirar documentals sobre els països en qüestió, etc.

No hi ha persona immune a l'asianitis. No depèn de l’edat, sexe, classe social, nacionalitat, preferències polítiques, educació ni de qualsevol altra mena de classificació possible.

Tots els infectats presenten dos tipus de símptomes: externs i interns (més difícils de posar-hi remei). Símptomes diagnosticables externament: estat d'eufòria durant el contacte directe amb el “virus Àsia” i una decadència anímica mentre no hi està, alta susceptibilitat emocional, transformació en la manera de vestir, pentinar, somriure i encarar la vida, sensació del “easy-going” i el “laissez-faire”. Símptomes interns: desubicació constant un cop ets allà i també quan es retorna, sentiment de no pertinença a enlloc (aquestes sensacions acostumen a tenir períodes perllongats).

Tot i la gran quantitat d'infectats encara no s’ha descobert cap cura concreta per extingir-la. Hi ha alguns tractaments per frenar l'Asianitis, però sota la meva experiència en medecina, Asianitis és la única malaltia realment recomanable a qualsevol subjecte.

Asianitis: la millor alternativa per la depresió, avorriment, estrès, experiència personal.
En cas d’algun dubte, demanar ajuda immediatament a un professional amb experiència.

Dra. Anna Ma Ferrer Torrent
Lda. en Malalties Tropicals