Em sento anyorada d´aquests 37 dies. No puc evitar pensar-hi i sentir-me una mica trista. No puc evitar enviar algun missatge de bona nit als 3 gats abans d´anar a dormir. Ni intentar quedar de totes-totes amb algun d´ells. Trobo a faltar TANTES coses que sé que això portarà dies. Intento posar-me les flip-flop i posar la calefacció al màxim, però, desenganyem-nos, res és el mateix.
He evitat al màxim, obrir l´MP4 i escoltar qualsevol d´aquestes cançons. I és que formaran part per sempre més de la bso del meu viatge amb vosaltres.
Tracy Chapman "The promise".-
La primera vegada que sóc conscient d´escoltar-la és aquell dia mentre feiem la migdiada damunt l´herba d´aquell temple d´Angkor. Recordo que mentre intentava treure la lletra, uns nens em somreien i m´hi vaig acostar perquè tenien vergonya. M´explicaven que estaven visquent en un orferinat. El seu somriure dolç i les ganes d´apendre de nosaltres.
Jason Mraz "I´m yours".-
La Mir me la va presentar. I si, és un resum perfecte de qualsevol viatge per Àsia. La sensació de llibertat en qualsevol moment. És mar, muntanya, avions, bus, colors, olors, sensacions, idees, ànims, ... Una gorra, pantalons curts, samarreta de tires, unes ulleres de sol i unes flip-flop. Tot l´equipatge que realment necessites és sobre i dins un mateix. No cal res més. Només ganes de viure, ganes a experiències noves, ganes de gent, d´abraçar i compartir. Vols apendre, donar i rebre dels altres i de la vida.
Em recorda aquelles nits al tren i al bus. Quan tothom dorm amb silenci i no tens res més a la vista que el paisatge, de tant en tant il.luminat, per les mateixes llums del carrer. I l´altre record serà sempre l´última setmana del viatge. El "repeat" sense parar. El somriure de l´Ayi, el comentari de l´Erik i la cara d´en Francesc només de pujar el cotxe i mirar la radio.
Coldplay "viva la vida".-
No calen paraules. Només sentir-la. Tres paraules que signifiquen tant.
AM
6 comentarios:
Àsia t' anyora també ... fantàstica selecció musical ... jo ara, cada cop que sento la "meva" cançó ... recordo al Albert al Mac ... Elena & Cristina tirades al llit i tu i jo "ballant" entre el menjador i l' habitació ...
Encara no entenc perque els 3 gats ens mirarem amb cara extranya ...
la "teva" cançó? avui sí q m´ho poses fàcil, jermaneta. Aquest dissabte ha sigut un "same same but different". Res no canvia però per dins jo em sentia diferent. Anyorada d tot el q he viscut aquest mes. I miss U so much.
Anna Ma,
Acabo de lleguir el teu ultim post al blog, i es clar que es normal que et vingui anyorança, i a qui no? si ha estat un viatje fantàstic i molt ben gaudit.
I lo bó de tot,... saps qué? ...doncs que aquests 37 dies son un botó de mostra de lo que el futur t'espera. Durant la nostra setmana junts he vist una Anna Ma forta i plena de vitalitat amb il.lusió i visionaria. T'he vist com marques el rumb del viatje de la teva vida i a cada petjada teva hi ha l'emprenta de la felicitat.
Essent feliç tu, fas als que t'estimem feliços. Anna Ma sigues feliç inclús en els moments tristos, i sàpigues que l'asianitis mai ha estat una malaltia si no un estat mental que ens fa de compàs del nostres viatjes. Beijing, Bhangkok, Sant Gregori... no importa a on estiguem, amb l'asianitis de compàs dia a dia caminem pels paradísos del nostre interior.
I per acabar un desig a tots vosaltres viatjers, que en aquesta vida el flip flop de les sandalies ens marquin els batecs del cor!
Jo només dic ...
Flip Flop Spirit 4ever !!!!
ei nens, estava llegint tot aixo i esteu molt profunds!!
pero teniu rao amb tot el k dieu,
visc el flip flop spirit!!!
cristina
A mi el flip-flop, flip-flop em recorda el xip-xop, xip-xop d Hoi An. Els peus ben remullats i els impermeables d colorins.
AM
Publicar un comentario