Despres de dos dies de pluja intensa, el sol es va dignar a sortir i "brillar" per nosaltres. Aixi doncs, decidim anar a passar el mati a My Son i veure tot el que era un colectiu de temples, lingas (busqueu el seu significat) i altres monuments en ruines. La nostra biblia ens ho recomenava de totes totes i ho comparava en tot moment amb els temples de Bagan (Myanmar), Angkor (Cambodja) i Burudur (Java). No sabem per on agafar-ho pero, potser es q estem molt ben acostumats, no s'hi assemblava massa.
Retornem cap a Hoi An i ens lloguem unes bicis. Ja ens teniu cantant la "canco d'en Chanquete ha muerto" i xiulant. Pero de cop, sentim un PFFFFffffffffffffff...... Se'ns rebenta una roda i ja ens veieu pedalant dos en una bici, i un altre carregant la bici amb la roda explotada.
Evidentment, ens vam parar pq algu ens hi poses vent, pero la situacio no podia anar a pitjor i acaben de rebentar-la del tot.
Pel cami ens vam anar preguntant on CARAI ha anat a parar tota l'aigua de la pluja pq no la veiem enlloc. Sera q la terra se l'ha empassat? Doncs, si, si. La terra, el riu i el mar l'ha xuclada tota, tota.
Al vespre improvitzem una partida de parxis amb 4 fulls de paper, un dau fabricat amb la capseta del sabonet i les fitxes de colors dels lacasitos del mercat. Truquen a la porta de la nostra habitacio i en Bang s'afegeix a la partida. Cal explicar-li les instruccions en angles pero, el nano, deu ser per no perdre la partida, apren les normes a la primera i agafa una aficio desmesurada per matar-nos les fitxes i sumar 20 punts. Al final, i degut a la seva simpatia amb nosaltres i explicacions de com funciona el "feng shui" a Vietnam, decidim regalar-li tot el joc.
