BSO - 3 cançons

Em sento anyorada d´aquests 37 dies. No puc evitar pensar-hi i sentir-me una mica trista. No puc evitar enviar algun missatge de bona nit als 3 gats abans d´anar a dormir. Ni intentar quedar de totes-totes amb algun d´ells. Trobo a faltar TANTES coses que sé que això portarà dies. Intento posar-me les flip-flop i posar la calefacció al màxim, però, desenganyem-nos, res és el mateix.
He evitat al màxim, obrir l´MP4 i escoltar qualsevol d´aquestes cançons. I és que formaran part per sempre més de la bso del meu viatge amb vosaltres.

Tracy Chapman "The promise".-
La primera vegada que sóc conscient d´escoltar-la és aquell dia mentre feiem la migdiada damunt l´herba d´aquell temple d´Angkor. Recordo que mentre intentava treure la lletra, uns nens em somreien i m´hi vaig acostar perquè tenien vergonya. M´explicaven que estaven visquent en un orferinat. El seu somriure dolç i les ganes d´apendre de nosaltres.




Jason Mraz "I´m yours".-
La Mir me la va presentar. I si, és un resum perfecte de qualsevol viatge per Àsia. La sensació de llibertat en qualsevol moment. És mar, muntanya, avions, bus, colors, olors, sensacions, idees, ànims, ... Una gorra, pantalons curts, samarreta de tires, unes ulleres de sol i unes flip-flop. Tot l´equipatge que realment necessites és sobre i dins un mateix. No cal res més. Només ganes de viure, ganes a experiències noves, ganes de gent, d´abraçar i compartir. Vols apendre, donar i rebre dels altres i de la vida.
Em recorda aquelles nits al tren i al bus. Quan tothom dorm amb silenci i no tens res més a la vista que el paisatge, de tant en tant il.luminat, per les mateixes llums del carrer. I l´altre record serà sempre l´última setmana del viatge. El "repeat" sense parar. El somriure de l´Ayi, el comentari de l´Erik i la cara d´en Francesc només de pujar el cotxe i mirar la radio.



Coldplay "viva la vida".-
No calen paraules. Només sentir-la. Tres paraules que signifiquen tant.

AM

TORNADA AL CAMP BASE

Ja només falten unes hores. Fa més de cinc setmanes que sóc fora i se´m fa difícil acomiadar-me. Potser per això, mai he sigut partidària de l´adéu sinò un arreveure o un fins aviat. Tot i així, en aquest cas, cap de les dos se m´hi ajusta del tot.

Francesc, saps prou bé què és per mi aquest país. Me n´he enamorat des del mateix moment que em vau recollir a l´aeroport. Només fa una setmana que estic aquí, encara no he marxat i ja t´he dit mil vegades que hi tornaria. T´agraeixo que m´hagis obert les portes de casa teva, dels teus amics, de la ciutat. M´emporto molts bons moments: la xerrada de la primera nit, les hores amb cotxe amb "I´m yours" d´en Jason Mraz, el passe de moda a casa teva, la passejada amb bici, els misteris dels palets per menjar, els bons menjars (sobretot sense arròs), el cafè amb llet del matí mentre parlàvem-internet-cub de rubik, les sortides a la nit, la muralla, les vistes nocturnes, els hotels, mercats, les teves abracades, la teva jaqueta, les "indirectes" amb somriure tot seguit, la primera tarda als hutongs, les fotos dels altres anys, el diamond game i les partides d´escacs, ...

Petons a l´Andy, a l´Amy, en Pablo, l´Esteban, en Matías, en Martin i la Lisa, l´Erik i SOBRETOT a l´Ayi per haver-me tractat com una més de la colla durant aquests dies.

Francesc, merci de debò per tot això i per molt més.

Tanco la motxilla i miro enrera. M´adono del que aquest viatge ha significat per mi. Un munt de vivències noves, nous amics i retrobament amb d´altres (la Mir i en Francesc). Les expectatives inicials s´han complert amb escreix. Vinc carregada d´energia, de llistes per fer, propòsits nous, idees i il.lusió per comencar-les. Em sento relaxada i felic. Sé que, amb els que he compartit les darreres setmanes us ho he repetit un piló de vegades. GRÀCIES per regalar-me aquest viatge, per haver-lo compartit.

Aquest és l´últim post d´aquest blog. El vam comencar perquè estàvem malalts d´asianitis. Torno perquè no hi ha cura. No l´he trobada enlloc. He preguntat per la medicina tradicional i per la teòrica. Hem provat els massatges i l´unguent del tigre. Sento tots els símptomes com s´accentuen i m´adono que potser, el millor (de fet, n´estic segura) és comprar un altre bitllet de tornada cap a aquestes terres.

DE COPES PER BEIJING

De records que me´n porto de Beijing n´hi ha moltíssims. Pocs d´ells són els típics de qualsevol turista. Diguem que aquests dies me´ls he passat en mercats diversos, d´hotel en hotel, he recorregut un munt de bars per pendre copes, pubs i discos. Aquests xinos estan fent un treball arquitectònic excel.lent i la decoració no queda gens curta. Calia comprovar-ho en primera persona.
Com que ens esperaven dos dies de molta moguda nocturna, ens havíem de disfressar per la ocasió. Després d´un mes de posar-me la primera samarreta que trobava al capdemunt de la motxilla, uns pantalons curts i unes flip-flop, ja no recordava què era posar-me un texans amb unes botes. Així que buscant entre les meves pertinences m´adono que no tenia res per la ocasió i calia anar de shopping. Amb en Francesc d´assessor d´imatge, em compro botes, sabates, cinturó, jaqueta, texans, jersei, bolso i altres regals. I comencem amb la sessió de pretty woman i handsome man.

Ahir a la tarda, cancats de tantes compres vam decidir fer una bona migdiada (ja m´estic entrenant per quan torni altre cop). Ens llevem, arreglem (quina il.lusió que em feia anar d´estreno!!) i cap al bar d´un argentí que vaig conèixer el dilluns per pendre una copa de vi i veure a ballar tango. Ens quedem amb ganes de festa i cap a ballar al pòdium.

Avui ens havíem de llevar aviat perquè teníem un brunch per celebrar l´aniversari d´un bon amic d´en Francesc. Ho hem celebrat tipus globalització, i és que hi havia gent de tot arreu. Una festa molt bonica, on ens hem especialitzat amb els vins i la xocolata.

Amy, AM i Francesc

Lisa i Martin (amfitrió de la festa)

Mathias, Wendy, Amy, Martin, AM, Lisa i Andy

Mathias, Francesc, Amy, Wendy, Martin, Lisa, AM i Andy

Portàvem estona sense menjar i altre cop! Aquesta vegada amb l´Erik i l´Andy

I de festa altre cop. I és que, segons em diuen, es fan uns farts de treballar tots plegats. Però la festa la coneixen i de debò.