Ja només falten unes hores. Fa més de cinc setmanes que sóc fora i se´m fa difícil acomiadar-me. Potser per això, mai he sigut partidària de l´adéu sinò un arreveure o un fins aviat. Tot i així, en aquest cas, cap de les dos se m´hi ajusta del tot.
Francesc, saps prou bé què és per mi aquest país. Me n´he enamorat des del mateix moment que em vau recollir a l´aeroport. Només fa una setmana que estic aquí, encara no he marxat i ja t´he dit mil vegades que hi tornaria. T´agraeixo que m´hagis obert les portes de casa teva, dels teus amics, de la ciutat. M´emporto molts bons moments: la xerrada de la primera nit, les hores amb cotxe amb "I´m yours" d´en Jason Mraz, el passe de moda a casa teva, la passejada amb bici, els misteris dels palets per menjar, els bons menjars (sobretot sense arròs), el cafè amb llet del matí mentre parlàvem-internet-cub de rubik, les sortides a la nit, la muralla, les vistes nocturnes, els hotels, mercats, les teves abracades, la teva jaqueta, les "indirectes" amb somriure tot seguit, la primera tarda als hutongs, les fotos dels altres anys, el diamond game i les partides d´escacs, ...
Petons a l´Andy, a l´Amy, en Pablo, l´Esteban, en Matías, en Martin i la Lisa, l´Erik i SOBRETOT a l´Ayi per haver-me tractat com una més de la colla durant aquests dies.
Francesc, merci de debò per tot això i per molt més.
Francesc, saps prou bé què és per mi aquest país. Me n´he enamorat des del mateix moment que em vau recollir a l´aeroport. Només fa una setmana que estic aquí, encara no he marxat i ja t´he dit mil vegades que hi tornaria. T´agraeixo que m´hagis obert les portes de casa teva, dels teus amics, de la ciutat. M´emporto molts bons moments: la xerrada de la primera nit, les hores amb cotxe amb "I´m yours" d´en Jason Mraz, el passe de moda a casa teva, la passejada amb bici, els misteris dels palets per menjar, els bons menjars (sobretot sense arròs), el cafè amb llet del matí mentre parlàvem-internet-cub de rubik, les sortides a la nit, la muralla, les vistes nocturnes, els hotels, mercats, les teves abracades, la teva jaqueta, les "indirectes" amb somriure tot seguit, la primera tarda als hutongs, les fotos dels altres anys, el diamond game i les partides d´escacs, ...
Petons a l´Andy, a l´Amy, en Pablo, l´Esteban, en Matías, en Martin i la Lisa, l´Erik i SOBRETOT a l´Ayi per haver-me tractat com una més de la colla durant aquests dies.
Francesc, merci de debò per tot això i per molt més.
Tanco la motxilla i miro enrera. M´adono del que aquest viatge ha significat per mi. Un munt de vivències noves, nous amics i retrobament amb d´altres (la Mir i en Francesc). Les expectatives inicials s´han complert amb escreix. Vinc carregada d´energia, de llistes per fer, propòsits nous, idees i il.lusió per comencar-les. Em sento relaxada i felic. Sé que, amb els que he compartit les darreres setmanes us ho he repetit un piló de vegades. GRÀCIES per regalar-me aquest viatge, per haver-lo compartit.
Aquest és l´últim post d´aquest blog. El vam comencar perquè estàvem malalts d´asianitis. Torno perquè no hi ha cura. No l´he trobada enlloc. He preguntat per la medicina tradicional i per la teòrica. Hem provat els massatges i l´unguent del tigre. Sento tots els símptomes com s´accentuen i m´adono que potser, el millor (de fet, n´estic segura) és comprar un altre bitllet de tornada cap a aquestes terres.
7 comentarios:
Àsia, t' agrada. Àsia, l' odies. Àsia, mai et deixa indiferent.
Me'n alegro moltíssim que hagis disfrutat tant d' aquest viatge. I personalment, agrair-te la visita a la meva part del continent. Com sempre, fantàstic, tenir-te a prop.
Un petonàs i welcome back!
Ens veiem per algún continent aviat, ok?
nena, suposo k quan tornis a obrir el blog ja sera en el teu ordinador a Girona.
espero k la tornada no hagi estat molt dura i sols hagis plorat lo just i necessari...
ara ens queda quedar un dia i posar les mils de fotos en comu per a riure una estona recodant vivències!
una abraçada als meus gats estimats, cristina
MIR, soc la cristina, com que no tinc el teu correu t'ho escric aki:
al desfer la maleta he vist k em falta una bossa amb regals k vaig comprar per casa meu, hi ha 2 o 3 mocadors grossos del vietnam, crec k la bossa era groga.
sols era x si podies mirar si me l'havia deixat al teu pis, moltes gracies!
Anna Ma, aquí a Xina acostumem a dir que entre amics no calen formalismes, amb el teu somriure n'hi ha hagut de sobres. Et desitjo que tinguis molt bona retornada a camp base.
Salutacions des de Beijing per a la resta de gats i a l'ex koala mir
Serà una pena no tenir posts de les vostres aventures "4 Gats"!!! Encara que no deixés gaire res escrit us he seguit des del primer dia i he disfrutat molt amb vosaltres. Fins aviat!!!!
(Primi de la Mir)
Cristina, no he vist cap bossa. El que si he trobat han estat unes sandàlies. Les acabo de descobrir, tot buscant la teva bossa. A la tarda, faré una foto i la penjaré al blog ... a veure si el/la propietaria les reconeix :)
Com estàs? Jet Lag? Petons
Francesc, ja saps, que Bangkok està aquí al costat, eh !!!
Bon dia cap als 5 continents!
Ei!!
q ja he arribat. Anyorada de vosaltres i de tot el q he viscut aquests dies. Vinc ben renovada, relaxada.
Francesc, el somriure sortia sol. Mir, ens veiem a Pura Vida. Un plaer haver passat pel teu SL, i estimo Àsia.
Litlemermaid, sabia q estaves voleiant també per aki. Notava les bones vibracions.
4 gats, us espero sopant a casa.
Crispeta, véns de vacances?
Pto d bon dia, bona tarda.
Publicar un comentario