La segona etapa d´aquest viatge ha arribat al seu final. La dels meus 3 gats. No m´ha importat tant què he vist i què he deixat de veure sino el fet de compartir amb ells un dels meus millors viatges.
Arriba el final i toca fer recompte de pèrdues i guanys. M´emporto a l´esquena una motxilla carregada d´experiències i molts (MOLTS) bons moments. Recordo amb molt de carinyo moments en els que hem rigut moltíssim i on he notat la sensació de compenetració amb els altres.
Hem compartit habitació, bany, desordre, pèrdues d´objectes, somnis i, en algun moment, fins i tot confidències. Hem fet una excursió tipus inserso pel Mekong amb el tip de riure d´en Casper quan li feiem la ona. A la frontera de Thailand-Cambodja: la parada dels visats i els cucs que hi vam menjar. Els crits que em va fer aquell home pel fet de ser noia i dir-li que no li volia donar els papers i creure´l en tot el que em deia. La cara que vam posar només de trepitjar el primer dels temples d´Angkor. La migdiada estirats damunt l´herba contemplant el temple i les arrels de lárbre que h queia per sobre. La conversa amb el senyor que ens demanava ajuda per enviar el mail als EUA dient quin era l´estat actual del monestir que estaven construint. El fuet que ens vam menjar al bus. El ball improvitzat que vam tenir al bar de la cantonada de Ho Chi Minh. Tots els cubates que hem pres amb crispetes, cacauets i lacasitos. La partida de parxis amb en Bang a Hoian. Passar tot el dia sota la pluja amb láigua fins quasi els genolls. Els mails que esperàvem i que ens donaven notícies dels de casa. El blog. Pedalar la bici portant a una altra persona al darrera (feia anys que n hi havia tornat i em va fer il.lusió). Depilar-nos i fer-nos la primera manicura/pedicura de la nostra vida just al mig dún mercat ben ronyós de Hoian. Menjar bols d´arròs i bananes i ous per esmorzar. Hores i més hores de passejades, tuk-tuk, bus, avió, cotxe i trens amb aires acondicionats o massa alts o inexistents. Conèixer un taxista amb un llibre de frases pujades de to bilingüe (tócame aki, tu eres mi tigre, es mi primera vez). En Son que ens va dibuixar a Hue i que ens va convidar a la seva exposicio de quadres a Hanoi. L´avi del restaurant de Hue que ens va convidar al primer milk coffee iced i després a te, presentant-nos a la seva dona i després al net. El cubata que ens vam pendre al bus nocturn amb els vietnamites a canvi de lacasitos i cacauets. El nostre cafè amb llet diari que ens prenem com un dels millors luxes. El grup que vam tenir durant el trekking de Sapa (les belgues i els thais). Els menjars que ens van preparar la família d´indígenes, especialment les patates fregides amb all. El happy-water al que no podíem negar-nos de beure en cada oferiment la mateixa nit. Lávi de 85 anys que vam conèixer de bon matí mirant el partit de bàdminton i la seva conversa a Hoian. Les quatre preguntes claus de Sapa (com et dius? d´on ets? quants anys tens? estas casat/da?). Les tortures d´haver de dir que no a tot el que ens volien vendre. El "it´s hot, hot, hot!!!" de l´Elena enmig d´aquell bus on ens rostíem. Els paisatges durant els trajectes. El món dels esperits, morts, budes, làpides, capses d´esqueles. "Som uns sense papers" durant 5 dies (do you know your visa has already expired? NOOOOOOOOOOOOOOOOOO! Vols dir?). Les 1500 i no sé quantes illestes de Halong Bay. Els intercanvis de parelles que hem imaginat i el nostre "particular marujeo". Les estones que hem passat amb en Gidi i la promesa de que el visitarem a Israel. Els moments de silenci (pocs però que també hi han sigut). Els petons que una demanava. Les guerres de coixins només de començar i acabar el dia amb la Crispeta. Els "auto-regals" amb l´Albert. Els regatejos. Els mercats tant ben organitzats que hem vist. La pomada del tigre i el líquid esnifador que m´he oblidat de comprar. La migdiada que vam fer al teatre de les titelles. Les donacions d´última hora de l´Elena. Els intents de canvis de la gorra de l´Albert. El FMI, l´euribor i les classes d´economia amb la Cristina (funciona!!!). Les ungles llargues de la mà dreta i les ungles pintades tant detalladament. La cançó del despertador.
GATS: que heu sigut fantàstics. Inigualables. Un plaer haver compartit amb vosaltres tots aquests moments i haver-los fet encara més màgics. Que ha sigut atravessar aquella línia i ja trobar-vos a faltar. Un petó ben i ben gran a tots 3.
Arriba el final i toca fer recompte de pèrdues i guanys. M´emporto a l´esquena una motxilla carregada d´experiències i molts (MOLTS) bons moments. Recordo amb molt de carinyo moments en els que hem rigut moltíssim i on he notat la sensació de compenetració amb els altres.
Hem compartit habitació, bany, desordre, pèrdues d´objectes, somnis i, en algun moment, fins i tot confidències. Hem fet una excursió tipus inserso pel Mekong amb el tip de riure d´en Casper quan li feiem la ona. A la frontera de Thailand-Cambodja: la parada dels visats i els cucs que hi vam menjar. Els crits que em va fer aquell home pel fet de ser noia i dir-li que no li volia donar els papers i creure´l en tot el que em deia. La cara que vam posar només de trepitjar el primer dels temples d´Angkor. La migdiada estirats damunt l´herba contemplant el temple i les arrels de lárbre que h queia per sobre. La conversa amb el senyor que ens demanava ajuda per enviar el mail als EUA dient quin era l´estat actual del monestir que estaven construint. El fuet que ens vam menjar al bus. El ball improvitzat que vam tenir al bar de la cantonada de Ho Chi Minh. Tots els cubates que hem pres amb crispetes, cacauets i lacasitos. La partida de parxis amb en Bang a Hoian. Passar tot el dia sota la pluja amb láigua fins quasi els genolls. Els mails que esperàvem i que ens donaven notícies dels de casa. El blog. Pedalar la bici portant a una altra persona al darrera (feia anys que n hi havia tornat i em va fer il.lusió). Depilar-nos i fer-nos la primera manicura/pedicura de la nostra vida just al mig dún mercat ben ronyós de Hoian. Menjar bols d´arròs i bananes i ous per esmorzar. Hores i més hores de passejades, tuk-tuk, bus, avió, cotxe i trens amb aires acondicionats o massa alts o inexistents. Conèixer un taxista amb un llibre de frases pujades de to bilingüe (tócame aki, tu eres mi tigre, es mi primera vez). En Son que ens va dibuixar a Hue i que ens va convidar a la seva exposicio de quadres a Hanoi. L´avi del restaurant de Hue que ens va convidar al primer milk coffee iced i després a te, presentant-nos a la seva dona i després al net. El cubata que ens vam pendre al bus nocturn amb els vietnamites a canvi de lacasitos i cacauets. El nostre cafè amb llet diari que ens prenem com un dels millors luxes. El grup que vam tenir durant el trekking de Sapa (les belgues i els thais). Els menjars que ens van preparar la família d´indígenes, especialment les patates fregides amb all. El happy-water al que no podíem negar-nos de beure en cada oferiment la mateixa nit. Lávi de 85 anys que vam conèixer de bon matí mirant el partit de bàdminton i la seva conversa a Hoian. Les quatre preguntes claus de Sapa (com et dius? d´on ets? quants anys tens? estas casat/da?). Les tortures d´haver de dir que no a tot el que ens volien vendre. El "it´s hot, hot, hot!!!" de l´Elena enmig d´aquell bus on ens rostíem. Els paisatges durant els trajectes. El món dels esperits, morts, budes, làpides, capses d´esqueles. "Som uns sense papers" durant 5 dies (do you know your visa has already expired? NOOOOOOOOOOOOOOOOOO! Vols dir?). Les 1500 i no sé quantes illestes de Halong Bay. Els intercanvis de parelles que hem imaginat i el nostre "particular marujeo". Les estones que hem passat amb en Gidi i la promesa de que el visitarem a Israel. Els moments de silenci (pocs però que també hi han sigut). Els petons que una demanava. Les guerres de coixins només de començar i acabar el dia amb la Crispeta. Els "auto-regals" amb l´Albert. Els regatejos. Els mercats tant ben organitzats que hem vist. La pomada del tigre i el líquid esnifador que m´he oblidat de comprar. La migdiada que vam fer al teatre de les titelles. Les donacions d´última hora de l´Elena. Els intents de canvis de la gorra de l´Albert. El FMI, l´euribor i les classes d´economia amb la Cristina (funciona!!!). Les ungles llargues de la mà dreta i les ungles pintades tant detalladament. La cançó del despertador.
GATS: que heu sigut fantàstics. Inigualables. Un plaer haver compartit amb vosaltres tots aquests moments i haver-los fet encara més màgics. Que ha sigut atravessar aquella línia i ja trobar-vos a faltar. Un petó ben i ben gran a tots 3.
