martes, 28 de octubre de 2008

BEIJING



Cinc. Una paraula tant curta i tant de temps d´espera. Les coses van com van i no cal donar-li mes voltes. Hi ha qui diu que el més important és el mateix camí i no la meta, però en alguns casos hi divergeixo una miqueta.
Sigui com sigui, finalment, puc dir-me a mi mateixa que ja hi sóc. Era diumenge a les 15h quan els meus peus trepitjaven Beijing per primera vegada. Estic contenta perquè en Francesc ja no em podrà dir més que fins que no em vegi amb els seus propis ulls aquí, no es creurà les meves paraules. I és que tenia raó. Mare meva, com ha costat!!!
M´esperen i només de veure´ls se´m canvia la cara. Són en Francesc i l´Aiji. Els abraco i els faig un petó molt i molt sincer. Estic realment contenta de poder estar amb ells, parlar (encara que no m´entenguin). M´adono que hi ha idiomes que no s´aprenen i que un somriure, un petó i una abracada són paraules ben universals. Pugem al cotxe nou i no parem de parlar, parlar i parlar encara més.
Em sento captivada per la ciutat. Realment un treball de xinos. Ordre, silenci, carrers molt nets, gent molt civilitzada en la conducció, respecte cap i per la família, ordinadors als cafès, una arquitectura impressionant, memòria dels futons, portes precioses, llum molt càlida arreu, clima sec i fred (que consti que estava morena). Només fa un dia que sóc aquí i ja m´he enamorat de Beijing. Em sembla que si mai sóc una exilida, potser després de Sicília ja sabreu on me trobareu.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

NENA. AIXO JA SENS ACABA, LES ULTIMES COMPRES, LES ULTIMES "OLORS" I ELS ULTIMS EMBUSOS PER BANGKOK ...
I CAP A CASA

UNA FORTA ABRACADA DELS TEUS GATS,
MERCI PER TOT EN AQUEST NOSTRE VIATGE ORGANITZAT PERO AVENTURER!!JEJEJEJ

ex koala mir dijo...

Jermaneta (ara ja em surt sempre amb J :),

cada dia estàs més guapa!

Anónimo dijo...

Gats, jermaneta!!!
q tot s´acaba. A mi també. El final comença a olorar-se, però no hi pensarem ara, oi? Només faltaria.
Com sempre diem: PURA VIDA i CARPE DIEM.
Merci a tots 4 per regalar-me amb EL millor viatge de la meva vida. No tinc paraules.