GRAN MURALLA

Aquests dies són un non-stop de fer de tot. La veritat és que no parem, però alhora, ho disfrutem moltíssim.
Prodríem dir que en Francesc m´està ensenyant els millors racons i raconets de la ciutat. Tinc un guia (personal guide) fantàstic que em mostra els millors hotels, restaurants, bars nocturns de la ciutat pekinesa. Em sembla que aviat no quedarà decoració que se´m registeixi després de veure tantes meravelles. I és que aquests xinesos no només tenen la muralla, sinò una oferta gastronòmic, mercats i d´oci que no se l´acaben.

Però bé. Ja sé que alguns espereu que us mostri una mica la ruta típica i tòpica de qualsevol turista per Beijing. Doncs res de tot això. Potser per tots els anys que fa que viu aquí sap molt bé què s´ha de veure i des d´on.

Per fi, i després d´unes quantes roques de pujada, vam arribar a la Gran Muralla. Tot el camí era una mena de preparació pel que hauríem de veure més endavant. Era com si la mateixa muralla s´anés insinuant davant teu per acabar mostrant-se completament. Som uns afortunats i aconseguim estar en un punt on no hi ha ningú més que nosaltres tres. Fora dels circuits turístics convencionals.

Puc dir que he tornat a complir amb l´exercici físic diari. Classe d´esteps sobre pedres i escalons. Cal recuperar forces i anem a sopar amb l´Erik.

Jermaneta, aquesta foto és per tu. És que avui, pel camí, he trobat la nostra famosa planta de l´olor i no m´he resistit de fotografiar-la per tu. Quan vulguis hi tornem, ok?